Los Pazos de Ulloa

La versió teatral que proposem de «Los Pazos d’Ulloa» és un al·legat contra la violència i la crueltat, se centra en l’enfrontament entre el desig, la passió i l’amor, la violència rural del món caciquil i la cortesia i les bones maneres de la ciutat (Santiago de Compostel·la). Per l’obra desfilen un cacic, una «capellanet» amb passions contingudes, una Dona enamorada…

Don Julián, un capellà tímid i apocat, criat -per ser fill de la serventa de la casa- al si de la família del senyor de La Lage a Santiago, arriba als Pazos d’Ulloa per posar-se al servei del marquès d’Ulloa, Don Pedro Moscoso. Pere Ponce encarna el capellà Don Julián, personatge que en aquesta adaptació es converteix en l’eix central sobre el qual gira l’obra. Allà es troba amb una situació terrorífica: la crueltat de Don Pedro i del seu capatàs, Primitiu, amb Perucho, el nen de cinc anys fill de la criada, Sabela, i del mateix Don Pedro a qui Donen a beure vi fins a emborratxar-lo, amb el consentiment de la mare, Sabela, la criada sensual i barragana del marquès.

La crueltat davant del desig, les passions descontrolades, la solitud de les Dones davant del masclisme, la civilització davant la barbàrie. Emilia Pardo Bazán (A Corunya, 1851-Madrid, 1921) va retratar com ningú la vida darrera dels murs infranquejables de la societat gallega del segle XIX a «Los pazos de Ulloa», la seva obra cimera, que per primera vegada puja a un escenari teatral, coincidint amb la commemoració del centenari de la mort de l’escriptora.