La casa de Bernarda Alba

Amb la mort del seu segon marit, l’autoritària Bernarda Alba imposa un dol rigorós i asfixiant de vuit anys a les seves cinc filles. Tancades a casa sense poder sortir ni divertir-se, l’aparició d’un jove pretendent, en Pepe el Romano, fa esclatar una tempesta amb terribles conseqüències.

Considerada una de les millors obres de teatre de Federico García Lorca, adscrit a l’anomenada generació del 27, i l’última que va escriure, l’any 1936, ja que va ser
assassinat aquell mateix any per la seva afinitat amb el Front Popular i per ser obertament homosexual.

L’obra ens parla de la repressió, d’una força opressora representada per Bernarda, i de les seves tràgiques conseqüències, de les classes socials i el poder dels diners, de la
importància de les aparences a la nostra societat, del dret a la llibertat simbolitzat per Adela, la filla més jove, i, molt especialment, dels rols i les desigualtats de gènere.