Rojos

Una postguerra és un fet universalitzable i comú en la memòria de tots els pobles, territoris i bàndols. Essencialment, el llenguatge de la dansa ens permet oferir discursos no narratius que evoquen a imaginaris col.lectius. Després del camí recorregut a través d’aquesta recerca que segueix viva, veient en aquest projecte una bona oportunitat per escoltar, aprendre, reparar i visibilitzar.

Recuperar la memòria d’una generació que admet que “no se n’ha parlat prou” per aproximar-la a les noves generacions fent servir un llenguatge interdisciplinari.
Posar en valor les veus dissidents i vida clandestina durant la repressió mitjançant les figures artístiques, les dones creadores i el moviment homosexual.
Vincular el moment present amb l’època de postguerra a través de nous referents, experiències en primera persona i la construcció d’un relat artístic -complementari a l’històric- creat a partir d’imaginaris presents en la memòria col·lectiva.