No faré parlar a classe. El florido pensil

Una versió molt particular de la realitat històrica de l’escola catòlica/franquista. Es desenvolupa en clau d’humor.
En els gags s’intenta reflectir aquella escola terrible on «la letra con sangre entra», i que, els xiquets anàvem a escola però les xiquetes a costura.
L’AUTOR fa una crítica descarnada sobre aquella escola franquista, masclista i enormement deficitària en matèries humanístiques.
També és una crítica sobre els Mestres, la majoria d’ells, sense carrera, Mestres, pel simple fet de ser del règim franquista i ser, la majoria d’ells haver lluitat en les seves files i haver patit algun tipus de lesió.